dimarts, 8 d’octubre del 2013

Copying Beethoven

Hola a tots! Aquests dies hem estat mirant una pel·lícula a les classes de música sobre L.V. Beethoven, anomenada Copying Beethoven. L'estem apunt d'acabar i avui faré un article sobre aquesta pel·lícula. També li podria dir: crítica de la pel·lícula.  En aquest article aniré explicant una mica la pel·lícula, nombrant característiques de la época i mostrant algunes frases que deien al llarg de la pel·lícula..  

Copying Beethoven és un drama històric del 2006 dirigit per la directora Agnieszka Holland i centrat en els últims anys de vida de Ludwig Van Beethoven.
La pel·lícula està protagonitzada per Ed Harris i Diane Kruger, i presenta una història fictícia sobre la relació de Beethoven amb la seva copista anomenada Anna Holtz.



Primer de tot, aquesta pel·lícula comença orientant-se en Vienna, el 1824. La coral en una simfonia era del tot inusual en aquella època i era tot música instrumental. Beethoven, però, al últim moviment afegeix una coral. En aquest moment es trenquen esquemes. Beethoven és sord i està solter, i porta un aparell a l'orella per les vibracions quan toca el piano, aquest aparell li amplifica el so i li arriba més directa al timpà.

El copista que té Beethoven es posa malalt i no pot copiar-li les partitures, per això, hi va una noia, anomenada Anna Holtz, de 23 anys. Primer, Beethoven no es creu que la noia el vulgui ajudar com a copista, per ser noia. En aquella època estava com a mal vist que una noia fos compositora de música.. En el moment en que la noia li diu que l'ajudarà com a copista i li diu que ella és compositora de música, Beethoven li diu: "..Dios ha hecho mal en hacerte mujer..". La noia, podriem dir que 's'indigna' perquè veu que Beethoven no la veu capaç de ser la seva copista. Beethoven és molt masclista. Anna Holtz, li toca una peça. Beethoven li diu a Anna: ".. Y perros que andan sobre sus patas traseras, nunca lo hacen bien, pero sorprende que puedan hacerlo..".

Quan Anna ajuda a copiar les partitures a Beethoven, després de que aquest l'accepti com la seva copista, li canvia algo en elles.  Això li sobta molt a Beethoven, que una noia de 23 anys, rectifiqui algo que ell hauria fet. Beethoven creu que això significa alguna cosa, que ha canviat, que és el seu comiat musical.. A partir d'aquest canvi hi hauran noves formes musicals, nous llenguatjes. És un canvi per a ell.
Anna Holtz, aquesta noia jove, viu en el Convento del Sagrado Corazón , la madre superiora d'aquest conveni és la seva 'tia-abuela'. Beethoven és un músic romàntic, amb molta passió
Beethoven té un nebot que estima moltíssim, però que ell no el suporta. Beethoven creu que ell té talent en la música, que pot tocar el piano perfectament com ho fa ell, però el seu nebot creu que no en té..

I és que..un pot obligar a un altre a ser un artista? Crec que no, el fet de tenir talent o ser un artista depèn d'un mateix. No es pot obligar. Aquell que té talent és perquè ho ha anat treballant, amb esforç, ganes, constància.. O bé, que cadascú, amb les seves circumstàncies familiars i d'altres té un talent. Però, no es pot obligar a ser un artista, com fa Beethoven amb el seu nebot. 

Anna té un novio, Martin, un arquitecte. Aquest, està a punt de guanyar un premi. Quan Anna li explica a Beethoven sobre aquest, ell li diu: "Son puro cálculo sin alma.."
El nebot de Beethoven li roba diners. Anna ho veu i aquest li diu que els necessita perquè té moltes deutes, però no els torna. Quan Anna li diu a Beethoven, ell continua pensant que es la dona de la neteja la que li roba els diners..

Una dia, Anna  li diu a Beethoven que vol estar a prop seu perquè li fa creure que ella també sap composar música. Beethoven li diu: "Música.. música.. las vibraciones en el aire son el aliento divino hablando con alma de hombre.., la música es el lenguaje de Dios.." Deixa de parlar, pensa, i segueix: "Los músicos estamos tan cerca de Dios como lo es capaz de estarlo un hombre.."

La música és l'art més expressiu, perquè no té paraules. La paraula distreu el llenguatje musical. La que ens ' toca', la que ens arriba, la que ens apropa més a aquell ésser suprem del més enllà, que hi hagi algo en ella que ens arribi al cor i ens faci sentir.. la música. Beethoven li diu a Anna: "Damos a luz a los hijos de Dios para su alabanza.., eso es lo que somos los músicos Anna, y si no somos eso, no somos nada.." 

El primer copista no va a l'estrena del concert  ja que està malalt. Beethoven li diu a Anna abans del concert: "Todos creen que vivo en el silencio, pero no es verdad, siempre tengo la cabeza llena de sonidos" i  li explica que el seu pare el maltractava..: "Mi padre era un animal y un borracho". Té por de dirigir sol l'orquestra, creu que no podrà i Anna l'ajuda. Beethoven li diu abans de sortir a l'escenari: "Anna Holtz, pareces una mujer". Beethoven surt a l'escenari, Anna es posa per mig dels músics per ajudar a dirigir a Beethoven, mig amagada. Al pujar a la plataforma que tenen els directors perquè el vegin tots els músics, diu en veu baixa: "Desde ahora, la música canviará para siempre". Al acabar tots s'aixequen i aplaudeixen, Beethoven sent com un terratrèmol. 

Beethoven comença a fer La Gran Fuga amb un nou llenguatje musical. Segons Anna, aquesta peça és lletja i no l'entén. Beethoven diu: "No hay nada que entender, hay que experimentar el nuevo lenguaje que estoy inventando para hablar de la experiencia del hombre con Dios".  Continua dient-li que ella es la secretaria de Deu. Beethoven li dedica la partitura de tota la simfonia numero 9, per ella és tot un gran honor. Llavors, Anna li diu que ella també té algo per a ell, li mostra una peça. Aquesta està en Do menor. Beethoven la toca al piano, comença a "descollonar-se" de la partitura tot dient que és un "pet" de cançó.. L'Anna marxa. Més tard, Beethoven la va a buscar al conveni de les monges i li diu que la cançó és comprometedora i li suplica que el perdoni, que torni amb ell; hi torna. 

Beethoven té una nova idea, la melodia continua. Sense finals conclosius. No saps on acaba un moviment i on comença un altre. És a dir, la peça té un fluid continu.
Beethoven, ajuda a Anna a compondre la partitura i aquest li diu tot aconsellant-la: "La clave es el silencio, el silencio entre las notas". Tot composant la peça, Beethoven li diu a Anna que ella és molt important per a ell, que li té molta confiança.

Anna va a veure a Martin que està en un concurs d'arquitectura. Dissenya un pont i ella es la primera que vol que el vegi. Estan en la exposició quan arriba Beethoven i ella li ensenya el disseny. Beethoven li pregunta al Martin si guanyarà, i aquest li contesta que no ho sap. Beethoven, sobtat li diu: "Un artista es alguien que tiene confianza en si mismo". Anna li pregunta a Beethoven si li agrada el disseny del pont i aquest li respon: "Sus puentes connectan puntos de la Tierra, los mios las almas de los hombres; Dios me da ese derecho" Li trenca el pont i marxa de la exposició. 
Anna enfurismada va a parlar amb Beethoven i li diu que perquè ho ha fet i que ha destrossat al seu novi. Ell li diu: "Rompiéndole el corazón alomejor le he salvado la alma, si la tiene..Pero usted que piensa de ese puente..?" , li respon Anna: "Creo que usted lo mejoró".

Beethoven acaba la Gran Fuga, mentres Anna composa una altra cançó, a ell li agrada aquesta nova peça que ha fet, però li diu que ha copiat coses d'ell.
En l'estrena de la Gran Fuga, l'obra no agrada i la gent marxa. Beethoven al acabar diu: "No importa, esto tenia que acabar así..", als pocs minuts cau al terra i mor. 


Fins aquí escric avui,  a qui li hagi cridat l'atenció aquest article, l'invito a que miri la pel·lícula. A mi m'ha semblat molt bonica i interessant. La recomano. Per qui s'animi a qui té l'enllaç per veure-la sencera: https://www.youtube.com/watch?v=QL7l8sss0yA






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada